PILLS BUY buy adipex-p in USA best store.


Federacion departamentau de las

calandretas deus PirenÈus atlantics

Confederacion de las Calandretas – 

Lengas de França e d’Euròpa

Lengas de França e d’Euròpa

Euròpa multiculturau
Euròpa per 46 país que compta 230 lengas. Tots los país d’Euròpa, manca Islàndia, qu’an dus o tres lengas parladas suu lor territòri. Véder mapa

Sonque 36 lengas europèus qu’an un estatut de lenga nacionau, totas las autas que son lengas ditas regionaus o minoritàrias. Ligam cap a la Carta europèu

França, país multilingüe
França qu’ei en Euròpa un deus país dab lo patrimòni lingüistic mei ric. Véder estudi INSEE de 2002
Las lengas de França que’s pòden classar en mantuns ensembles. Purmèr, las lengas romanicas com lo catalan, lo còrse e l’occitan. Lo breton eth, que tien la soa origina de las lengas ditas celticas. Duas lengas d’origina germanica que hèn tanben partida de las lengas de França, a saber l’alsacian e lo flamenc. Lo basco que tien enqüèra uei lo dia ua origina desconeguda, com n’ei pas ua lenga indo-europèa.
Los departaments e territòris d’Otramar, que son caracterizats per la practica deu creòle. Véder mapa
 
Estatut oficiau
Segon l’article 2 de la Constitucion francesa de 1958 modificat per la lei constitucionau deu 25 de junh de 1992 : « la lenga de la Republica qu’ei lo francés. »

Alavetz, nada lenga regionau o minoritària n’a d’estatut de lenga oficiau en França.

França que signè 39 articles de la Carta europèa de las lengas regionaus o minoritàrias suus 98 que contien lo tèxte, mes shens ratificà’us. Lo processus de ratificacion que s’estanquè en junh de 1999 quan lo Conselh Constitucionau sasit per Jacques Chirac, alavetz President de la Republica, qu’estimè que la carta que contienèva clausas institucionaus, incompatibles en particular dab l’article 2. Que caleré dongas ua modificacion de la Constitucion entà perméter aquera ratificacion.

Desempuish, la revision constitucionau deu 23 de julhet de 2008 qu’a introdusit ua mencion sus la valor patrimoniau de las lengas regionaus :
« Las lengas regionaus qu’apartienen au patrimòni de França ». – Article 75-1 de la Constitucion deu 4 d’octobre de 1958
La portada d’aqueth article qu’ei sonque declarativa e n’auhereish pas nat dret o libertat. L’Academia Francesa que s’èra opausada a tota mencion de las lengas regionaus en la Constitucio, segon ua declaracion publicada lo 12 junh de 2008. Atau, las  lengas regionaus n’an tostemps pas d’estatut juridic vertadèr en França, çò qui ei ua anomalia en Euròpa e dens lo monde. La nosta Constitucion n’auhereish pas nat quadre a las lengas regionaus, qu’ei mei que mei necessari de legiferar entà las emparar. Qu’ei per aquò que la Federacion Deaprtamentau deus Establiments Calandreta deus Pirenèus Atlantics a signat lo proclam per las lengas minorizadas « Petitas mes granas » aviat per las Ikastolak* de Nvarra (Espanha) en linha ací.

* escòlas d’estatut associtiu hens deu País Basco qui parctican l’ensenhament per immercion en basco